L’estrès en la consciència col·lectiva: la font dels conflicte violents

Nombrosos teòrics en l’àmbit de la resolució de conflictes identifiquen l’estrès com la font primària del conflicte (p.e. Feirabend i Feirabend, 1971a, 1971b; Linsky i Straus, 1986; McKinney i Tiryakian, 1970; Sorokin, 1957). Psicòlegs polítics com Ralph White (1984, 1986) argüeixen que en un medi ambient on les tensions són altes, els esforços per a la resolució pacífica de conflictes només poden tenir èxit en el context de passos successius per a una “reducció dràstica de la tensió”. L’estrès incentiva la violència política directament o indirecta, a través del foment de males interpretacions (Jervis et al., 1985), la irracionalitat en la presa de decisions (Janis, 1982; Lebow, 1987) i la rigidesa en les actituds (Tetlock i MacGuire, 1986), tant en els que prenen la decisió com en la gent que representen.

Maharisi Mahesh Yogi (1978:38), fundador de la Meditació Transcendental i del programa de Sidhis-MT considera que és l’acumulació d’estrès en la consciència col·lectiva el que predisposa la societat a anar a la guerra: “Tots els actes de violència, la negativitat, els accidents, els conflictes, el terrorisme, les crisis o els problemes en qualsevol societat són senzillament l’expressió d’un augment d’estrès en la consciència col·lectiva. Quan el nivell d’estrès és prou elevat, esclata en violència a gran escala, terrorisme, guerra o disturbis socials, i l’acció policial o militar esdevé necessària”. Es proposa que una reducció dràstica de la tensió social pot ser creada a través d’un programa introduït per Maharishi per reduir sistemàticament l’estrès en la consciència col·lectiva (estrès construït a partir del bloqueig del desenvolupament individual).

Per entendre els efectes possibles i els mecanismes subjacents d’aquest programa, descriurem breument la naturalesa de la consciència col·lectiva.

La Consciència Col·lectiva
En la teoria de Maharishi, la consciència col·lectiva és la totalitat de la consciència de grup formada per les consciències individuals, cosa que dóna lloc a una entitat que és més que la suma de les seves parts. Així com la consciència de l’individu determina el seu pensament i comportament, la consciència col·lectiva de la societat governa l’activitat de la vida social. Un nivell de consciència col·lectiva correspon a cada nivell de l’organització social: família, comunitat, ciutat, comarca, nació i el món (Maharishi, 1976: 2). La consciència individual és la base unitària de tots els nivells de consciència col·lectiva, els influencia tots i és influenciada, al seu torn, per ells. El determinant principal de la qualitat del comportament en la societat és el nivell de coherència en la consciència col·lectiva (1978: 123-129). Així com la qualitat de la consciència individual reflecteix el nivell d’integració funcional entre els diferents subcomponents que comformen el sistema nerviós, la coherència social és en funció del grau de cooperació o interacció complementària entre els individus o subgrups que la societat comprèn. La coherència social es reflecteix en la integració espontània de les necessitats de l’individu i dels diversos subgrups amb els de la societat com un tot; la incoherència social, en canvi, causa frustació de l’individu i dels grups quant a les seves necessitats i, en conseqüència, causa conflictes i estrès col·lectiu (1978: 146-156).

El concepte d’un camp penetrant de consciència a la base de l’individu i de la societat és central en las tradicions filosòfiques d’Orient i Occident. Dos fundadors de la psicologia moderna, Gustav Fechner i William James (1977), van arguir que existeix una continuïtat de consciència que uneix les ments individuals i que podria experimentar-se directament si el llindar psicològic de percepció fos prou ampliat a través d’un refinament del funcionament del sistema nerviós. Carl Jung (1959) i Emile Durkheim (1951: 310, 312-313; Lukes, 1973:4) també van proposar teories de consciència col·lectiva, si bé, com McDougall (1973) va senyalar aquestes teories no tindrien una influència important en el corrent majoritaria de la psicologia fins que no fossin comprovades empíricament.

Com altres teories comportamentals, la teoria de Maharishi suggereix que el comportament antisocial és una expressió del camp social com un tot. Tanmateix, la diferència entre aquesta teoria i les altres és que suggereix una redefinició del camp social: a més de considerar el camp social com una xarxa interactuant de factors socioeconòmics i culturals, la teoria posiciona existeix com una realitat més bàsica, amb propietats de camps quàntics: la consciència col·lectiva.

La teoría ha estat sotmesa als tests empírics adequats per a la seva comprovació i, com senyala el Prof. David Edwards, de la Universitat de Texas, aquesta investigació ha superat un conjunt més ampli de tests estadístics que la majoria d’estudis sobre resolució de conflictes.

Pot reduir-se de manera sistemàtica l’estrès en la consciència col·lectiva de qualsevol complex social, fins i tot a distància, per mitjà dels programes proposats, que són no intrusius i no violents, i produeixen una disminució immediata dels problemes en una societat, incloent els accidents, els suïcidis, les trucades psiquiàtriques, la delinqüència, el terrorisme i la guerra. S’han realitzat més de 50 projectes demostratius sobre l’Efecte Maharishi, la majoria dels quals han estat recopilats en 23 estudis, publicats en revistes científiques revisades per acadèmics independents.

Per arribar a una conclusió, cal considerar els estudis en conjunt. Algunes de les revistes científiques que els han publicat:

Journal of Conflict Resolution
Social Indicators Research
Journal of Mind and Behaviour
Journal of Crime and Justice
Pshychology, Crime and Law
Social Science Perspectives

Per a més informació:
http://www.invincibledefence.org/research/research.html o
http://www.mum.edu/m_effect/