Una teoria de camp de la consciència

Com poden uns quants experts en crear pau seure, tancar els ulls i irradiar una influència fàcilment mesurable d’harmonia y pau sobre la consciència col·lectiva al seu entorn? La idea principal pot expressar-se senzillament així:

La consciència és essencialment, així com qualsevol altre aspecte de la naturalesa –com ara la gravetat, l’electromagnetisme, les forces nuclears i les “partícules” subatòmiques- un camp immaterial i il·limitat.

Analogia de la ràdio
Marconi va inventar la primera ràdio a finals del s. XIX. Va anunciar que els fils ja no eren necessaris, però ben pocs el van creure. Quan va fer una demostració, la gent va creure que havia amagat els fils.

Un segle més tard, en canvi, estem familiaritzats amb les ones de ràdio i altres efectes invisibles de camp. El camp electromagnètic, per exemple, immaterial i omnipresent, existeix arreu de l’univers. La ràdio, la TV, el radar, els sistemes de posició globals i el Sol (així com totes les altres fonts de llum) produeixen els seus efectes per mitjà d’una estimulació de les ones d’aquest camp electromagnètic subjacent.

Els camps gravitatoris funcionen de la mateixa manera, com els altres dos camps de força de la naturalesa. Fins i tot els blocs bàsics que construeixen el món físic aparent –les “partícules” subatòmiques- són, en realitat, ones que es propaguen en camps quàntics.

En altres paraules, a escales fonamentals de la naturalesa, a la base de cada aspecte del món físic aparent, ones immaterials, invisibles, travessen camps immaterials i invisibles. Aquestes descripcions emergeixen de les teories quàntiques de camps, altament rigoroses i ricament detallades. Teories recolzades experimentalment a un nivell de precisió superior a qualsevol teoria en la història de la ciència.

Una teoria de camp de la consciència
Així, per entendre l’efecte dels grups creadors de pau, tan sols cal entendre que la consciència opera de la mateixa manera que qualsevol altre aspecte de la naturalesa. Des d’aquesta perspectiva, la consciència també és un camp infinit i invisible –un “oceà” de consciència o intel·ligència disponible arreu-, amb ones que s’irradien a través de la societat.

Aquesta no és una definició habitual de la consciència, per descomptat. Sabem que som conscients, que estem desperts. Però què és estar despert, què es la consciència? Vagament imaginem la nostra ment dins del nostre cap, tancada dins del crani, com si la ment i el cervell fossin el mateix.

El coneixement vèdic, examinat detalladament, indica que la consciència, com qualsevol altre aspecte de la naturalesa, és un camp il·limitat, que ho penetra tot i està disponible arreu –és a dir, en realitat, el més fonamental de tots els camps de la naturalesa, la font comuna de la matèria i de les forces de la natura - un concepte corroborat per les últimes teories quàntiques de camps. Des d’aquest punt de vista, per tant, el cervell humà pot ser considerat com una estació emissora i receptora d’ones que travessen aquest camp de consciència.